Els versos de Huidobro i Celaya ens conviden a considerar el significat ocult de les paraules, el poder suggestiu de les quals animen a veure el món amb altres ulls

Ja sigui en náhualt, gauraní, quechua, espanyol… la bellesa de qualsevol llengua serveix com a instrument per expressar el que hi ha en el cor de l'home amb versos dolguts. Una obertura cap als altres sobre l'existència del propi home i el seu entorn a través de la bellesa expressiva.

Amb ells donem la benvinguda al divuitè aniversari del dia mundial de la poesia..

Aquest any es commemora el 70è aniversari de la defunció de l'autor. Un dels grans poetes d'esperit modernista de l'Espanya de principis del segle XX. Va saber plasmar en la seva poesia els trets coloristes, simbòlics i d'evasió amb el genuí sabor andalús.

Encara que germà d'un gran de la Literatura Castellana, la seva obra no queda reduïda ni amagada sinó tot el contrari, ja que van beure de les mateixes fonts i la seva trajectòria poètica flueix en paral·lel.

Una de les seves famoses poesies La saeta mostra paral·lelismes amb la del seu germà, que malgrat no ser tan coneguda, no és per això menys bella.

El proper 28 de març es compleixen 75 anys de la seva mort.

Poeta alegre, profund, senzill; es deixava impressionar per la pròpia naturalesa de la seva serra oriolana. Va combinar estudis amb el pasturatge de cabres i llibres de lectura clàssics que van deixant la llavor de la poesia. Orientat per Ramón Sijé el seu món intel·lectual s'amplia i publica poemes a una edat ben primerenca al setmanari El Pueblo de Orihuela i al diari El Dia de Alicante.

Després del seu èxit es trasllada a Madrid i entra en el cercle de poetes de la generació del 27 que l’ inicien en el surrealisme i la poesia compromesa.

Miguel, home apassionat i sensible com a poeta, pare, espòs i amic, va saber expressar la seva sensibilitat forta i “doliente” fins a les últimes conseqüències…

[…] Tanto dolor se agrupa en mi costado, que por doler me duele hasta el aliento. Un manotazo duro, un golpe helado, un hachazo invisible y homicida, un empujón brutal te ha derribado. […]

És tan palès el dolor per la mort del seu amic que va saber dibuixar-ho amb aquestes metàfores

[…] Quiero escarbar la tierra con los dientes, quiero apartar la tierra parte a parte a dentelladas secas y calientes. […]

Aquest any es commemora el 200 aniversari de la seva mort. Gran novel·lista anglesa que feia servir com a marc per relatar les seves històries l'ambient refinat de la burgesia rural.

Va saber atraure el lector amb una escriptura harmònica, afable i serena i la subtilesa psicològica amb què descriu els seus personatges

El romanticisme delicat de les seves novel·les serà sempre recordat pels seus lectors habituals.

This year commemorates the 200th anniversary of her death. The great English novelist wrote stories set in the refined atmosphere of the rural bourgeoisie.

She captivated the reader with her approachable, calm and friendly writing style and the psychological subtlery with which she decribed her characters.

The delicate romanticism of her novels will always be remembered by her loyal readers.

Aquest any es compleixen 70 anys de la publicació de l'obra Advent a la Muntanya de Gunnar Gunnarsson. Un dels grans prosistes contemporanis de la literatura islandesa i nominat al premi Nobel de Literatura en diferents anys.

Aquest breu relat ens transporta al fred hivern d'Islàndia i ens submergeix en un espai poètic ple de matisos i simbolisme, molt ric en descripcions de la natura. Convida el lector a la reflexió personal en un ambient d'equilibri i pau.

El poeta Mathías Johannenssen afirmava que la constant de l'obra de Gunnarsson és l'existència humana i deia: "Assumir una responsabilitat, buscar la veritat i l'essència de la vida, en definitiva intentar entendre el lloc de l'home en el món."

Possiblement, el 26 d’octubre s’hauria convertit en un dia més, dins un conjunt de vint-i-vuits d’octubres oblidats, si el 1866 no hagués nascut una de les millors plomes del modernisme espanyol, un gran innovador per al seu temps.

Després de 150 anys, Ramón Mª del Valle-Inclán persisteix com a referent en la nostra Literatura. Ens va portar des de l’expressió modernista de les seves Sonatas a la preocupació crítica i social de l’època del moment, a la qual va cosificar i distorsionar mitjançant la tècnica del esperpento per mostrar el món ridícul i deshumanitzat que li va tocar viure.

No obstant això, la seva genialitat resideix no solament en la seva innovació i habilitat per descriure la societat del seu temps de forma sincera, encara que extravagant; sinó que també és un escriptor al qual se li reconeix la seva capacitat per expressar la atemporalitat que fa que les seves obres conservin una frescor i originalitat inigualable.

Andrea Sánchez